 |
 |
 |
 |
 |
 |
*************************
*************************
El director d’aquest diari digital m’ha demanat que li escriga “alguna cosa”. Sap que sóc un articuliste de vocació, però també sap que sóc un gran gandul, un gandul de la disciplina. No obstant això, el vaig a complaure, no sense abans haver-li posat una condició: “escriuré quan em done la gana, val?”.
El bo de Ramón em va proposar escriure a primera hora del matí, damunt! “Una espècie de desdejunis amb EL SEIS DOBLE”, deia el molt il·lús. No se’m va vindre al pensament gens millor que contestar-li amb una expressió facial “a lo Einstein”. Per als que no sàpien el que és, basta amb mirar la foto que acompanya a aquestes línies.
Ramón, més cabut que els aragonesos, continuava insistint: “tacatac, tacatac, tacatac…” Jo, en una frase que haguera gastat el mateix Einstein si haguera nascut a la Ribera, li vaig respondre: “Xe, ves a fer la ma”.
Però, Ramón insistia: “tacatac, tacatac, tacatac…”
S’encabotava: “tacatac, tacatac, tacatac…”
Així que… ací em tenen! Intentaré posar-li cada matí, si tinc ganes, un pessiguet de sal al dia que se’ns presenta per davant. Demà, si m’abellix, més!
El Pobret Parlador II
Advertència de l’autor per als sabuts i acadèmics.
El meu valencià té alguna falteta
i pot ser que algun ripio,
però em van ensenyar que al lloc se l’anomena sitio
i a la mamella teta.
En l’escola em va imposar el castellà un retor,
fera fred o calor.
I ara parle valencià d’hort.
Mala sort!
Plantilla basada en http://blogtemplates.noipo.org/
Blog creado con Blogia.
Blogia apoya: Fundación Josep Carreras
