EL SEIS DOBLE - DIARIO DIGITAL DE ALZIRA

Compten que, a principis del segle XX, un antropòleg va preguntar a un grup de pigmeus si se sentien feliços. Aquests indígenes no van saber contestar-li perquè el concepte “felicitat” no existia en el seu vocabulari, ja que no la necessitaven.

Anem a la famosa qüestió: els diners fan la felicitat? Jo contestaria amb celeritat i sense cap tipus de dubte: Siiiiiii. Ja em veig els comentaris de les persones amb un sòlid sistema de valors tirant pestes sobre mi. Ja em veig a aquells que defenen que l'important és la salut i no els diners. Quina mania la d'alguns d'unir els diners amb la salut! Aquests mateixos separen la cansalada de la velocitat. Les dos concepcions són, això!, costums capritxoses. Per què s'associen sempre els diners a la salut? Per què és deslliga sempre la cansalada de la velocitat? Potser només per a crear una opinió general. Res més.

Donant-li voltes al nano, això de la cansalada ho veig prou mes dotat de raó, la veritat! Això dels diners més irracional. De fet, en una ocasió, vaig fer una prova amb el meu gos; li vaig posar en un plat una llonganissa i, al costat, en un altre plat, un bitllet de 50 euros. Saben quin plat va triar Rocky? Quin haguera triat vosté?

Pensen per un moment en tot el que li rodeja diàriament: treball, presses, la hipoteca, problemes, el tràfic, obligacions, responsabilitat… O és que tot aquest conglomerat no és en realitat el que ens toca viure a la majoria? Em torne a preguntar: amb 2.000 milions en el banc, per baixos que estiguen els interessos!, no se simplificaria la fotuda vida diària d'aquesta col·lectivitat majoritària?

Els diners fan la felicitat? Siiiiiii, si que la fan, em tenen que creure. No li facen cas als pigmeus que, cents anys després d'això de l'antropòleg, seguixen xuplant-se el dit. Per als que no ho cregen així, o seguisquen emparellant-ho al concepte salut, els diria que posats a afligir-se jo preferisc fer-ho menjant-me una bona tallà de ternera. I que no em passe el que a Woody Allen que de xicotet va voler tindre un gos, però com els seus pares eren pobres només van poder comprar-li una formiga.

Amb diners o sense diners, hui  és UN GRAN DIA! Que ho gaudisquen.

El Pobret Parlador II

Advertència de l'autor per als sabuts i acadèmics.

El meu valencià té alguna falteta

i pot ser que algun ripio,

però em van ensenyar que al lloc se l'anomena sitio

i a la mamella teta.

En l'escola em va imposar el castellà un retor,

fera fred o calor.

I ara parle valencià d'hort.

Mala sort!