Creguem que cal modificar alguns aspectes en la gestió de l’atenció sanitària que es presta en aquestos moments
Enquadrats dins la celebració del 10é aniversari del funcionament de l’Hospital de la Ribera, CCOO considera que ha estat una millora en la assistència sanitària per a la població en quant a l’accessibilitat als serveis pel fet de comptar amb un centre hospitalari i tenir que deixar de desplaçar-nos a València per qualsevol atenció urgent o per a les intervencions quirúrgiques. Però com tot és millorable CCOO creguem que cal modificar alguns aspectes en la gestió de l’atenció sanitària que es presta en aquestos moments.
Sempre hem pensat que deixar en mans d’una empresa privada la gestió de la Salut, era posar en perill la qualitat del servei, ja que es prioritzen els beneficis econòmics a l’atenció sanitària, de fet el sistema sanitari espanyol és un dels millors del món per ser , fins fa uns anys , de gestió totalment pública.
L’aportació econòmica que fa la Conselleria de Sanitat, unit a la facturació a tercers i la corresponent per l’assistència a pacients d’altres Departaments de Salut , és suficientment generosa, cosa que es demostra pels beneficis obtinguts any darrere d’any sobretot després de que la Conselleria va fer l’operació de reversió pagant tota la inversió que la empresa concessionària (UTE Ribera-Salud) fa inicialment.
Aquesta obtenció de beneficis, que independentment de que la considerem legítima, contrasta amb la caiguda en picat de la contractació per substitucions i la insuficient creació de noves places per fer front als nous reptes, com són l’augment de població i la cartera de serveis que la Conselleria de Sanitat vol oferir a la població, No entenem com, si l’assignació econòmica rebuda es la mateixa sols augmentada pel valor del IPC , puguen augmentar els beneficis d’un any respecte l’anterior, sinó es a costa de la partida de recursos humans.
S’han produït inversions importants de tipus tecnològic, sens cobrir les necessitats reals dels Centres de Salut i Consultoris que no reuneixen el que consideraríem unes condicions dignes per atendre els ciutadans amb la qualitat que es mereixen, és el cas de centres com el d’Algemesí , Cullera i consultoris com el de Sollana, Corbera, Massalavés, Polinyà i altres més. De fet, algunes millores que s’han fet han sigut per instruccions de la Inspecció de Treball per denuncies formulades per CCOO, i després de múltiples gestions fetes amb els representants de la Conselleria sens cap èxit, és el cas de les recepcions dels centres de salut d’Alzira I i Algemesí (Plaça la Ribera).
Junt a les millores dels centres reclamem que és fonamental que es doten de les plantilles necessàries i amb millors condicions laborals, encara que siga en detriment dels beneficis empresarials.
Respecte les llistes d’espera s’està generant una dinàmica perillosa. En aquest moment algunes cites arriben fins el mes d’octubre per alguna especialitat, hi ha altres especialitats que tenen les agendes tancades i es tarda alguns mesos per obrir-les, amb la única finalitat baix el nostre parèixer, de no augmentar les llistes d’espera.
Un aspecte que està influint en l’augment de les llistes d’espera quirúrgiques està determinat pel fet que als usuaris d’altres departaments se’ls facilita que es puguen realitzar totes les proves preoperatòries al mateix dia, mentre que els ciutadans del departament d’Alzira, les tenen en dies distints allargant el temps d’espera, donat que no entra en llista fins que no done el vist i plau l’anestesista.
Les urgències ateses a l’hospital han passat de 125.000 en l’any 2003 a 106.000 al 2008, però aquesta disminució és inversament proporcional al augment d’atencions urgents que s’estan produint als punts d’urgències dels Centres de Salut, que de vegades estan col·lapsats i en alguns punts hi ha vertaderes deficiències com per poder garantir una assistència urgent de qualitat .
Així mateix considerem que es deu millorar les condicions de l’atenció en les urgències de l’Hospital de la Ribera per evitar que alguns pacients reben els tractaments que precisen assentats en cadires en les sales i que els “box” que estan preparats per a dos llits estiguen ocupats moltes vegades per tres pacients .
Reclamem que es mantingueren les condicions del plec, d’oferir habitacions individuals, perquè cada vegada son més les sales que tenen habitacions dobles i que son ateses pel mateix personal.
Reconeguem les millores que s’han aconseguit per la informatització de tots els sistemes de informació de l’hospital en comparació amb altres que no la tenen, però a la xarxa d’Atenció Primària, tot el procés de informatització l’ha fet la Conselleria al mateix temps que s’ha fet en tots els altres Departaments de Salut. El punt negre d’aquest tema està en la Unitat d’Hospitalització Domiciliaria que encara es registra en suport paper, creant importants disfuncions entre nivells assistencials, i com a conseqüència repercuteix en la qualitat de l’atenció que reben uns pacients que estan en una situació crítica.
Els professionals que treballen a l’hospital i a la resta del departament, disposen d’una elevada qualificació professional, cosa que incideix en la millora de la qualitat dels serveis que presten, però que contrasta amb un alt índex de rotació, que fa que es canvien molts professionals que se’n van de l’empresa perquè les condicions laborals no són bones respecte altres departaments, produint-se un fugida de professionals que pot arribar a ser perillosa en el cas dels facultatius i està començant a ser-ho en les matrones i professionals d’infermeria.
Reclamem l’augment de la transparència de la gestió, utilitzant els recursos existents, mitjançant el control que es deu d’exercir des del Consell de Salut del departament que no celebra reunions periòdiques i facilitar el accés a les reclamacions perquè els usuaris puguen manifestar les queixes les 24 hores del dia, donat que donem un servei continuat, els ressorts per a formular les queixes també ho tenen que ser. A mode de conclusió, creguem que encara que s’han produït millores tecnològiques,han empitjorat les condicions laborals del personal. El model de privatització implantat al Departament d’Alzira, no ha aconseguit resoldre els problemes que existeixen en tot l’àmbit de la Conselleria de Sanitat , per tant considerem que si la gestió fora totalment pública , tindríem uns resultats pareguts als que tenim i els beneficis no s’utilitzarien per al lucre d’una empresa sinó que es destinarien en la seua totalitat per fer millores i l’accés a l’ocupació en aquest departament es produiria amb uns criteris establerts i no d’una manera arbitraria com s’està fent en aquest moment. Trobem a faltar una Conselleria de Sanitat que complisca d’una manera més exhaustiva la llavor de vigilància del compliment del plec de condicions firmat amb l’empresa concessionària i que la gestió dels recursos humans de la Conselleria de Sanitat en aquest departament siga en la seua totalitat duta a terme per aquesta, i no la dualitat que estem patint actualment.
Salvador Masó i Fos
Delegat Sindical de Sanitat
Sindicat Comarcal de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de La Ribera
