INDEFENSIÓ POLÍTICA APRESA, PELS FETS DE LA PANTANADA ---------- ARTICLE D'OPINIÓ
Fa vint-i-cinc anys de la pantanà. Vint-i-cinc anys d'un greu succés i les subsegüents seqüeles i conseqüències que, dia a dia i any a any, anaren patint uns quants pobles de la Ribera i bona part dels seus habitants. Els qui vivien aleshores i els qui anaren morint i naixent des d'aleshores.
Poc després de la desfeta, uns quants psicòlegs -alguns dels quals havien atés als afectats com a enviats dels serveis socials- van plantejar a les autoritats competents que calia intervindre amb la població afectada per tal de previndre els trastorns que havien de patir com a recialles de l'aigua, el fang i el procés posterior.
Evidentment, no els feren cas. Allò que havien acabat d'estudiar a la facultat i que es deia "indefensió apresa" era lògic que ocorreguera, però els responsables polítics i tècnics van dir que no, que no calia.
Allò de la "indefensió apresa" vol dir que un organisme -animal o persona- que sofreix agressions de les que no pot fugir i, faça el que faça, no pot escapar-se, apren a creure que no té cap control sobre la situació en la que es troba i que qualsevol cosa que puga fer és inútil. I no prova a fer res encara que passe el temps. És també una de les explicacions que es donen per a que aparega la depressió.
És evident que a nivell personal i familiar es va patir molt i va haver molta desesperança i indefensió. Que jo sàpiga, no s'han estudiat les conseqüències psico-socials de la pantanada i els seus accessoris, però no es pot negar que hagut molt de sofriment aleshores i als anys següents, fins ara. D'açò crec que se n'ha parlat massa poc, però a cada casa i a cada veïnat s'han viscut i conegut en aquests anys situacions molt negatives relacionades directament amb aquells fets.
Però no volia parlar de qüestions individuals o familiars, per dolentes que foren, sinó del que tot açò ha d'haver afectat també als pobles de la Ribera com a ens polítics i sociològics. Uns pobles que estic segur que van aprendre a no moure's per quasi res, que patiren i respongueren amb una "indefensió político-social apresa", passant des d'aleshores de reivindicar res, de defendre allò que era o és seu, deixant fer als polítics sense exigir-los i sense arribar a comprometre's.
En altres moments històrics on els pobles o les nacions han rebut grans colps -per fenòmens naturals o desastres socials- , podem veure com a les comunitats els ha costat molts anys refer-se i adonar-se que tenen el poder de decidir sobre el present i el futur.
Potser aquell vessament incontrolat d'aigua del Xúquer, per causa de la pluja i de successives negligències, que hagueren de sofrir aquells pobles de la Ribera, sense respostes adients dels seus representants a les institucions, siguen la causa d'aquest meninfotisme actual.
Si és clar que hi hagué una "indefensió apresa" individual d'hòmens i dones provocada pels fet i per la manca d'intervenció psicològica, que provocà molt de sofriment, jo vull afegir que es provocà també una "indefensió político-social apresa" que ha estat aprofitada pels polítics per a fer i desfer sense massa explicacions: el pobles aprengueren a no fer-se preguntes i a passar de tot. Però els polítics, en lloc de plantejar-se com intervindre perquè retrobaren el seu passat i es repensaren el futur, han aprofitat la situació per col·locar-se i recolocar-se en el poder, sense por a perdre massa.
Potser siga una explicació a situacions que no arriben a entendre's, vint-i-cinc anys després d'allò. I seria l'hora d'invertir esforços personals i socials en intervindre perquè la Ribera es "cure" d'aquest mal i no vaja cada vegada a pitjor.
Eduard Hervàs Martínez
Psicòleg
2 comentarios
Dani -
Manolo -