CONOCIENDO A FÉLIX LAHOZ, JUGADOR DEL NOU BASQUET ALZIRA

“Intente transmetre el que puga de la meua experiència als meus companys més joves dins i fora de la pista”

"Conociendo a..." se inicia hoy como una nueva sección que periódicamente nos acercará a jugadores y personal relacionado con el Nou Basquet Alzira. En esta primera entrega hemos entrevistado a uno de los pilares del equipo, modelo dentro y fuera de la pista y un referente en el equipo por su veteranía, experiencia y liderazgo.

¿Qué representa per a tu este esport?

Sempre m’ha agradat fer esport i en el cas del bàsquet reuneix conceptes de companyerisme dins d’ un grup, a més del component individual de com aportar el màxim en favor del grup ... tot açò unit a que físicament és un esport molt complet i divertit, al mateix temps, compensant el sacrifici diari q fem deixant-li un lloc a les nostres obligacions quotidianes.

¿Com definiries a Félix Lahoz com a jugador de bàsquet?

Filosòficament un jugador d’ equip que treballa per al grup i que està a disposició del mateix. En quan a característiques més concretes i personals, un jugador ràpid (fins que el cos aguante...jeje), amb tir a mitja distància i sacrificat en defensa.

¿Quin creus que és el teu paper en l’equip?

Tractar de formar grup i exigir el màxim a ell i als seus companys per a tractar de millorar dia a dia per a poder guanyar cada dissabte. Així com transmetre el que puga de la meua experiència als meus companys més joves dins i fora de la pista.

Una vegada recuperats del susto, ¿com valores l’amago de retirada en el desplaçament a Genovés?

Mai m’ho he plantejat com una retirada, hem trobe bé per a continuar jugant encara, si no més com si realment tenia forces per a seguir sacrificant-me per este grup. Vaig tindre una dura setmana de reflexió, probablement ens havíem posat les metes molt altes, i en general el nostre nivell d’ autoexigència no és suficient per a lograr-les, així vaig decidir tractar d’ amoldar-me al grup, si hem de lluitar per altra cosa i conformar-me en el q tots ens conformem ara... em vaig donar compte que també era possible divertir-se d’ aquesta manera, en un grup on l’ ambient existent es molt bò, potser massa bò... un poquet més de rivalitat i voler passar per damunt del company per a llevar-li minuts en la canxa ens reactivaría a tots!!!

Tenint en compte la teua trajectòria, ¿quina vloració fas de l’equip d’esta temporada?

L' equip que s'ha pogut formar, per a la categoría que estem a priori deuría ser dels importants. No obstant es troven a faltar dos vertaders 5, ja q la pràctica totalitat de jugadors que el formem se'ns podría classificar de 2 i 3. També es podia entreveure a principi de temporada que anavem a tindre problemes al lloc de base fins que adaptarem un o dos jugadors a la nova possició. Repassant les 10 primeres jornades de la nostra trajectòria d' enguany sobre 10 la qualificaría amb un 6.. se li ha d' exigir molt més al nostre equip, per que qualitat hi ha, com deia abans, tot depén del nostre nivell d' autoexigència i de conformisme, personal i com a grup. La gent jove ha d' autoexigir-se més per a no jugar sempre en provincial... la diferiència en dues categories més altes com l' autonòmica, està en el físic i el sacrifici per l' equip, qualitat en tenim de sobra. Per a la segona volta, amb Kiko en forma i integrat a l' equip, i Joan Jorques recuperat, amb el que encara no hem pogut contar, pense que l' equip guanyaría en potencial interior i tir exterior amb dos jugadors molt importants d' experiència i polivalents que milloraran molt l' equip. Un dels reptes a nivell personal i d' equip, serà guanyar a l' Algemesí després de l' humiliant derrota que ens va fer a casa.

¿Quin és el teu objetiu per al que resta de competició?

Per supost poder lluitar per l' ascens fins l'última jornada, per a tindre algún alicient fins el final. A nivell de grup, que tota la gent jove comence a pensar com a equip (tal i com ara cridem als partits), que tots junts i units sempre serem més forts, i a nivell personal, poder ajudar als meus companys més joves en la seua formació com a persones q sàpiguen q al futur q els espera, tot el que vullguen aconseguir requereix un sacrifici ja que ningú els té q regalar res (..guau!!..parec son pare... seré ja molt major???) I per a finalitzar un tema d' orgull personal, tinc confiança cega en que guanyarem a Algemesí, serà un partit diferent en el que no tornarem a anar-nos del partit com aquell día, i que ens ha fet aprendre en molts sentits.

¿Tenim capitá per a rato?

El tema de la capitania no deuria de ser hereditari d' una temporada a altra, si no que els companys deuríem de triar al que considerem més representatiu, dins dels que tenen més experiència. Sincerament, durant unes setmanes no m'he sentit capità, m'he plantejat la dimissió, i de segur que hi han varios jugadors qualificats al nostre vestidor per a fer-ho molt bé. Com a jugador, si físicament aguante i les lesions em respecten, encara tinc ganes de bàsquet... encara que de vegades es faça dur anar als entrenaments en hivern.

 

Nou Basquet Alzira