Blogia
EL SEIS DOBLE - DIARIO DIGITAL DE ALZIRA

COM LES PERSONES CIUTADANES NORMALS I CORRENTS

COM LES PERSONES CIUTADANES NORMALS I CORRENTS

Article d’opinió

 

Pensant en baixar del tren, quan la veueta ens avisava que la pròxima estació seria Alzira em vingué la revelació i  ho vaig entendre tot. El tancament o, millor, no obertura del pas/passeig de l'Estació es devia a la manca d'experiència directa amb el problema de la Senyora Elena i col·laboradors.

En un any de tren a València -amunt i avall- no he vist ni un sol dia a la Sra. alcaldessa Bastidas o ninguna de les seues regidores -Lillo, Martínez, Ortega, Berenguer-  o regidors. Ara només en recorde dos, però ja ex:

Un ex-regidor -de lamentable record- que pujava alguna estació més enllà, l'inimitable Senyor Mascarell Don David. Que, després d'aconseguir que li crearen una plaça i el col·locaren a uns quilòmetres d'ací, se n'anà  -per discussió o buscant millors horitzons econòmics- i seguidament  estigué a punt d'aconseguir una plaça fixa a l'Ajuntament d'Alzira que s'havia creat quan ell era regidor de Recursos Humans o similar; que no aconseguí perquè no van poder fer prou força contra un membre del tribunal que no volguétragar. Ell ara hagués pogut parlar del tren però no del passeig, que pujava i baixava en un poble veí. Ja fa uns mesos que no se'l veu.

Un ex-alcalde, Alfredo Garés, que puntualment va i torna en tren però sol desplaçar-se a l'estació en automòvil. Sé que si hi haguera el passeig i el provara no dubtaria en utilitzar-lo quotidianament.

Segur que hi haurà algun més, però no a les hores que jo vaig. Fins i tot, potser Donya Elena o algun/a dels/de les seus/seues regidors/es.

El que deia aquell, que qui no ho tasta no pot saber el gust que fa o qui no es rasca serà que no li pica.

Des de la revelació de la veu del tren, un consell (de) ciutadà: que de quan en quan els qui manen (alcaldesses, regidors/res) ho facen tot com els ciutadans normals: anar a peu a l'estació, agafar el bus per anar a l'Hospital, anar a l'Hospital sense influències, passejar per les voreres d'Alzira amb un carret de bebé o assegut/da en una cadira de rodes, voler eixir de un cantó on hi ha a l'esquerra una fila de contenidors, anar a estudiar a la biblioteca municipal (o a llegir, encara que siga), desplaçar-se per Alzira en bicicleta…

Els canvis serien reals i ràpids, si les persones humanes responsables polítiques sofriren el que sofreixen les persones ciutadanes normals i corrents.

Eduard Hervàs

0 comentarios