CONFLUÈNCIA DE GÈNERES

El Dia de la Dona hauria de provocar la reflexió sobre quina és la realitat dels gèneres a la vida quotidiana

-

Article d’opinió d’Eduard Hervàs

-

El dia 8 de març es celebra el Dia de la Dona Treballadora o, simplement el Dia de la Dona. Una data que, almenys, hauria de provocar la reflexió sobre quina és la realitat dels gèneres a la vida quotidiana. I com volem que siga.

És ben evident la diferència entre hòmens i dones, especialment si no duen roba o si s’han arreglat per eixir i anar de festa: diferències només biològiques i socioculturals, podríem dir. És clar que també hi ha diferències de comportament (psicològiques?) que venen determinades per la biologia i les expectatives que la biologia ha anat elaborant al llarg dels segles per a cada gènere en relació als comportaments que anaven tenint i repetint cada dia i cada any.

A hores d’ara ens trobem amb uns repertoris de comportament dicotòmics hòmens/dones, masculí/femení, xiquet/xiqueta: formes de vestir, formes d’expressar-se, de comunicar-se, models i estructures de pensament, repertoris gestuals, formes de control personal i interpersonal.

Sexe és allò que biològicament ens determina a uns mascles i a altres femelles, la forma que l’evolució de la nostra espècie ha triat per reproduir-se i perviure al llarg del temps, generació rera generació i mil·leni rera mil·leni. I fa que la femella/dona geste dintre el seu ventre els fills que ha engendrat el mascle/home i després haja d’alletar-los i cuidar-los. I el mascle/home ha de recolzar la dona/femella i els fills mentre aquesta ha d’atendre l’embaràs o els nadons. Com ho fan mascles de diferents espècies animals ja que, biològicament, humanes i humans també som animals.

Gènere seria el conjunt de rols, obligacions, formes de pensar, formes d’actuar que una persona assumeix pel fet de tindre un sexe determinat. Una persona i el conjunt de persones d’un mateix sexe, en una mateixa època i lloc. El gènere és un constructe psicosocial que intenta adaptar els comportaments individuals a les necessitats d’una societat concreta. Per açò, en diferents moments històrics i en diferents zones geogràfiques -cultures- hòmens i dones han assumit unes o altres obligacions i responsabilitats i s’han vist i entés como a normals unes o altres activitats.

Per al que ens pertoca, la nostra cultura occidental actual ha vingut dissenyant els gèneres amb un catàleg de trets masculins i femenins que abasten tot el ventall de comportaments, des de la base de les dones com a cuidadores dels fills i de la llar i dels hòmens com a guardians de la família i proveïdors de menjar i altres bens.

Elles han de ser sumises i dòcils i ells agressius i dominadors. Elles dominen el llenguatge i el món dels sentiments i ells les activitats de risc. Ells haurien de dur els diners a casa i elles tindre-la a punt i endreçada i controlar els fills i les filles.

Si completem el repàs de la nostra actual cultura amb l’adjectiu necessari de "consumista" veiem com elles han de fixar-se i comprar tot allò que té a veure amb la imatge i el cos: roba, cremes i altres productes de bellesa, neteja i tocador; i ells han de fixar-se i comprar grans aparells , atifells electrònics, automòbils, bricolatges, eines d’esport i similars.

Ens trobem amb dos models de persona fets pels anys i la quotidianitat (la cultura) amb una base de diferències biològiques que expliquen però no justifiquen actualment aquesta dicotomia.

Perquè els drets humans que ens hem reconegut i dels quals emanen les lleis i reglaments que, amb la meta de la igualtat, regeixen les nostres vides de relació, ens obliguen a redefinir els constructes dicotòmics sexistes i buscar un nou encaixament dels gèneres, amb una confluència necessària i, sempre, complementària; on els atàvics determinants bio-psico-socials no determinen enfrontaments, dominis ni submissions.

És per açò que considere que cal repassar diferents aspectes d’aquesta necessària confluència de gèneres amb una sèrie d’articles en els que intentaré analitzar la realitat actual i la prospectiva del futur més pròxim, amb incidència en les possibilitats educatives a les famílies, el sistema educatiu i social.

Eduard Hervàs