Blogia

EL SEIS DOBLE - DIARIO DIGITAL DE ALZIRA

LA EDUCACIÓN DE ALGUNOS QUE REPRESENTAN AL PUEBLO

LA EDUCACIÓN DE ALGUNOS QUE REPRESENTAN AL PUEBLO

Es lo que hay y parece, por desgracia, que para ocupar ciertos cargos hace falta únicamente estar afiliado a un partido y tener el voto de la gente, quedando sin valor otros aspectos como puedan ser modales, comportamiento o educación

 

Artículo de opinión de Marino Baler

 

Quien haya leído la inmortal obra de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, recordará el pasaje en que Sancho, antes de partir para hacerse cargo de su ínsula, recibe los consejos que le da Don Quijote al respecto de cómo ha de ser su gobierno. Son consejos de una persona culta hacia otra ignorante, de caballero a escudero. Realmente, son dignos de lectura y disfrute, aunque también deberían serlo de práctica por quienes gobiernan.  Los he recordado por una noticia publicada en este periódico hace pocas fechas.

Hasta dónde yo sé, estamos en un sistema llamado democracia, en el que la gente vota a partidos políticos formados por personas que, voluntariamente, representan al pueblo. Nadie pone una pistola en su sien ni les obliga a presentarse, por lo tanto, al hacerlo, se exponen a críticas (no confundir con insultos), y han de ser conscientes y consecuentes al respecto.

Me parece intolerable la forma en la que el concejal de agricultura, Enrique Montalvá, se dirige a la concejala del Ayuntamiento de Alzira Laura Salvador, a quien ha llamado bellaca o sinvergüenza y a quien ha retado cual pistolero del lejano oeste, a enfrentamiento público.

 Tanto el señor Montalvá como la señora Salvador han sido elegidos por los vecinos, y faltar verbalmente a  quien representa a una parte de los votantes, es hacerlo a todos aquellos que lo han elegido. Por mucho que no le guste lo que pueda decir la concejala, la respuesta ha de ser propia de alguien que representa al pueblo. Nunca se puede emplear un lenguaje más propio de taberna, con insultos, retos o amenazas, y menos viniendo de alguien que ocupa un cargo público.

Es intolerable que un representante del pueblo tenga esos modales cuando no gusta de la opinión de los demás. Es lo que hay y parece, por desgracia, que para ocupar ciertos cargos hace falta únicamente estar afiliado a un partido y tener el voto de la gente, quedando sin valor otros aspectos como puedan ser modales, comportamiento o educación.

Cualquiera que pueda votar tiene derecho a criticar, ¡cualquiera! Y la persona que se presenta a un cargo y resulta elegida, ha de aceptar esas críticas puesto que eso también forma parte del sueldo (muy generoso por cierto). De no estar dispuesto a ello solamente tiene que marcharse a su casa (evidentemente dejando de cobrar) ya que nadie es imprescindible y otro ocupará su lugar. Seguro que no faltan candidatos.

 Desconozco quién tiene razón en este caso. No voy a juzgar eso, pero sí juzgo las formas y con las mostradas se pierde toda la razón. Si los políticos han de dar ejemplo a la sociedad en esta ocasión no ha sido así. Quizás es lo que pasa cuando alguien tiene cierto  poder en sus manos, llega a creerse invulnerable y no soporta las opiniones ajenas,  llegando a  reaccionar  de forma más propia de un cacique del siglo XIX o de un señorito de cortijo.

Yo mismo me he visto en una situación similar cuando hice un comentario en este mismo periódico sobre una noticia referente a la agricultura. El señor concejal, en respuesta a mi comentario escribió lo siguiente:

“cuando quieres cogemos dos azadas una tu y otra yo y te pones a mi lado a ver si me ganas, a ver si dejas de poner tonterías que tu si que no sirves ni para criticar”.

En fin. Creo que no hay mucho más que añadir al respecto porque si contesto con el mismo tono traicionaría lo que me enseñaron mis padres en cuanto a comportamiento y respeto. Mejor dejarlo y procurar no tentar a la suerte ya que parece estar de moda en el PP, últimamente, acudir a los tribunales para defender el “honor” y cada uno se califica con sus contestaciones.

Sería conveniente, eso sí, que el respeto no faltara, parece harto difícil,  pero es cuestión de intentarlo. Aceptar otras posturas o puntos de vista, darse cuenta uno de que no tiene la verdad absoluta ni es inventor de nada. La agricultura existían antes que el señor Montalvá fuera concejal, sí, la revolución agrícola es del Neolítico, aunque también es cierto que la educación se ha de tener 30 años antes de nacer, pero no lo es menos que si no se tiene de adulto ya no se tendrá jamás. 

Espero que si algún día deja de ser concejal porque así lo quieran los votantes, no se ate alrededor de un naranjo en señal de protesta, pensando que el electorado es estúpido y se ha equivocado al no votarle para aferrarse al puesto.

En fin, viendo los antecedentes que hay seguro que volveremos a leer y oír más salidas de tono. Lo bueno que tiene Alzira es que ya nos conocemos todos o al menos nos vamos conociendo.

Marino Baler

PASATIEMPOS Y CURIOSIDADES. TEORÍA MATEMÁTICA CON MORALEJA

PASATIEMPOS Y CURIOSIDADES. TEORÍA MATEMÁTICA CON MORALEJA

¿De qué está compuesto el 100% en esta vida?

 

Alguna vez te has preguntado ¿qué significa 100%? ¿qué es dar MÁS del 100%?

¿Alguna vez te has preguntado cómo son esas personas que dicen que dan MÁS del 100%?

Todos hemos asistido a reuniones en las que alguien nos han pedido que demos MÁS del 100%. ¿Qué te parece alcanzar el 103%? ¿De qué está compuesto el 100% en esta vida?

A continuación figura una simple fórmula matemática que puede que te ayude a responder a estas preguntas

Si A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z equivalen a los siguientes números:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Entonces:

T-R-A-B-A-J-A-R   /   21+19+1+2+1+10+1+19 = 74%

S-A-B-I-D-U-R-I-A   /   20+1+2+9+4+22+19+1 = 78%

D-E-S-E-M-P-E-Ñ-O   /   4+5+20+5+13+17+5+15+16 = 100%

L-A-M-E-C-U-L-O-S   /   12+1+13+5+3+22+12+16+20 = 104%

I-N-Ú-T-I-L-E-S   /   9+14+22+21+9+12+5+20 = 112%

M-E-N-T-I-R-O-S-O-S   /   13+5+14+21+9+19+16+20+16+20 = 153%

MORALEJA

En base a esta teoría, podemos afirmar que es matemáticamente cierto que en algunas empresas no es aconsejable TRABAJAR, tener SABIDURÍA y un buen DESEMPEÑO; porque solo te llevan como mucho al 100%. Están más valorados los LAMECULOS, INÚTILES y MENTIROSOS porque sobrepasan con creces el 100%

ALZIRA SE SUMA AL APAGÓN DEL 28 DE MARZO

ALZIRA SE SUMA AL APAGÓN DEL 28 DE MARZO

Una propuesta que nace a petición de Elena Bastidas, alcaldesa de Alzira y presidenta de la FVMP

 

El Ayuntamiento de Alzira se sumará al “apagón”  propuesto por la Federación Valenciana de Municipios y Provincias y mañana sábado, 28 de marzo, de 20 a 21 horas se apagarán las luces de los monumentos más destacados de la ciudad.

Una propuesta que nace a petición de la alcaldesa de Alzira y presidenta de la FVMP, Elena Bastidas, para hacerse eco de las inquietudes de todos los grupos políticos que integran la FVMP, sindicatos y los organismos y entidades locales de la Comunitat Valenciana preocupados por el cambio climático.

Esta iniciativa “La Hora del Planeta” que promueve la organización ecologista WWF, tiene como finalidad apagar las luces de los monumentos más destacados, así como de las dependencias municipales y pretende tanto reducir sustancialmente las emisiones de CO2, como despertar la conciencia ciudadana. A esta iniciativa se han unido más de 1.700 ciudades de 80 países de todo el mundo.

JUNTA DE GOVERN Nº 13/2009 – AJUNTAMENT D’ALZIRA

JUNTA DE GOVERN Nº 13/2009 – AJUNTAMENT D’ALZIRA

Sessió ordinària 24 de març de 2009

ORDRE DEL DIA

Lectura i aprovació dels esborranys de les actes de les sessions dels dies 26 de gener i 4 de febrer de l’actual.

Correspondència i disposicions oficials.

ACCIÓ SOCIAL

Exp. 09/065.- Sol·licitud treballs en benefici de la comunitat per delictes contra la seguretat viària.

ARXIU MUNICIPAL

Exp. 02-Subvencions/09.- Sol·licitud de subvenció del SARC en matèria de cultura amb la finalitat de dur a cap el Projecte Municipal Singular de la Fototeca de l’Arxiu Municipal d’Alzira.

Exp. 03-Subvencions/09.- Sol·licitud de subvenció del SARC en matèria de cultura amb la finalitat de dur a cap dins del Programa de Difusió de Publicacions de l’Edició d’un Llibre sobre la Verge del Lluch d’Alzira.

INTERVENCIÓ

Exp. 2009-12-1107.- Ordenació de gastos número 12/09.

Compte justificatiu que presenta Pedro Benedito Carrió dels gastos de desplaçament a FITUR 2009.

Compte justificatiu que presenta Miguel Vidal Llopis dels gastos de desplaçament a FITUR 2009.

POLICIA LOCAL

Exp. J-51/09.- Sol·licitud del C.P. Ausiàs March  per a realitzar una marxa cicloturista els dies 7 i 8 d’abril de 2009.

Exp. J-52/09.- Sol·licitud de Pedrerets S.L., d’ocupació de vía pública amb taules i cadires en la Plaça Major. Núm. 39 I 30, Cafeteria Dolce Vita.

Exp. J-53/09.- Sol·licitud de Derramar Restauració S.L., d’ocupació de vía pública amb taules i cadires a la zona de vianants del carrer Major Santa Caterina Núm. 2, Restaurante La Pinta.

Exp. J-54/09.- Sol·licitud de Mª Desamparados Furió España, d’ocupació de vía pública amb taules i cadires en la calçada de rodatge del carrer Josep Pau, núm. 63, Bar cafeteria El Taburet.

RECURSOS HUMANS

Exp. 46/08.- Proposta de constitució de borsa d'interins d'Agents de Policia Local

SERVEIS PÚBLICS

Exp. 428/05.- Sol·licitud d’Electrotecnia Cebrián, S.L. de devolució de fiança de garantia definitiva constituïda en el contracte de l’obra “Adequació de les instal·lacions elèctriques en col·legis públics. Fase I”.

Exp. 11/09.- Escrit d’Aguas de Valencia, SA, pel qual comunica la suspensió de subministrament d’aigua potable a un abonat per falta de pagament.

Exp. 47/09.- Inici expedient de contractació del subministrament i manteniment de dos màquines fotocopiadores per als departaments de Secretaria i Recursos Humans.

Exp. 86/09.- Escrit de Juan Fuentes Escobar sol·licitant autorització municipal per a la recollida de les taronges dels arbres dels jardins i carrers d’esta Ciutat.

SECRETARÍA

Exp. P-025/09.- Reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per Juan-Daniel Caballero Dauder per danys en vehicle pel mal estat de la ctra. Vereda Mojón de Antella.

URBANISME

4.1.1.0. Obres menors. Sol·licituds de llicències.

Exp. 4.1.3.0. 1294/08.- Arxiu de la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat de locutori al carrer Santa Teresa núm. 4-baix. Sol·licitant: Abba Bouba.

Exp. 4.1.3.0. 1730/08.- Arxiu de la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat d’oficines al carrer Hort de Torremocha núm. 13. Sol·licitant: Montalva-Sierra, C.B.

Exp. 4.1.3.0. 2657/08.- Arxiu de la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat de venda al detall de prendes de vestir al carrer Reis Catòlics núm. 36-baix. Sol·licitant: Adriana Gutierrez Barrios.

Exp. 4.1.3.0. 3011/08.- Arxiu de la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat de neteja de vehicles de forma manual, al carrer Vicente Pérez Pelufo núm. 24-baix. Sol·licitant: Carlos Aroca Monzó.

Exp. 4.1.3.0. 1080/09.- Certificat de compatibilitat urbanística. Sol·licitant: Quality Brokers, S.L. Activitat d’oficina de corredoria d’assegurances a la Plaça Major núm. 34.

Exp. 4.1.3.0. 1080/09.- Autorització d’inici d’activitat. Sol·licitant: Quality Brokers, S.L. Activitat d’oficina de corredoria d’assegurances a la Plaça Major núm. 34.

Exp. 4.1.3.0. 1100/09.- Autorització d’inici d’activitat. Sol·licitant: Celia Giménez López. Oficina i magatzem de material elèctric, al carrer Josep Gil núm. 2-baix.

Exp. 4.1.3.0. 1332/09.- Arxiu de la sol·licitud d’autorització d’inici d’activitat de venda de plaques de matricula, senyalització i retolació al carrer Pere Morell núm. 2. Sol·licitant: Mª Amparo Martinez Mira.

Exp. 4.1.3.0. 1389/09.- Certificat de compatibilitat urbanística. Sol·licitant: Reparto de Alzira, S.L. Serveis de missatgeria a l’avinguda Sants Patrons núm. 12.

Exp. 4.1.3.0. 1389/09.- Autorització d’inici d’activitat. Sol·licitant: Reparto de Alzira, S.L. Serveis de missatgeria a l’avinguda Sants Patrons núm. 12.

Exp. 4.1.3.0. 1744/09.- Certificat de compatibilitat urbanística i autorització d’inici d’activitat. Sol·licitant: Vodafone España, S.A. Activitat d’estació base de telefonia mòbil a la Carretera d’Albalat núm. 91 (Nau Inter Seguridad).

Exp. 4.1.3.1. 365/09.- Llicencia d’obertura. Sol·licitant: Deutsche Bank, S.A.E. Oficina bancaria sense instal·lació d’aire condicionat al carrer Major Santa Caterina núm. 13.

Exp. 4.1.3.1. 589/09.- Llicència d’obertura. Sol·licitant: Janoschka España, S.L. Reproducció, filmació i gravat a la Carretera CV-50, KM 18.

Exp. 4.1.3.2. 476/08.- Llicència ambiental. Sol·licitant: Mª Teresa Albuixech Garcia. Taller tèxtil al carrer Pintor Andreu núm. 44-baix.

Exp. 4.1.3.2. 307/09.- Certificat de compatibilitat urbanística. Sol·licitant: Belsa i Belsa Suministres Industrials, S.L·L. Oficines, magatzem i venda d’articles de ferreteria a l’avinguda Dret de Reunió núm. 5, Nau 32-A.

Exp. 4.1.3.2. 307/09.- Llicència ambiental. Sol·licitant: Belsa i Belsa Suministres Industrials, S.L·L. Oficines, magatzem i venda d’articles de ferreteria a l’avinguda Dret de Reunió núm. 5, Nau 32-A.

Exp. 4.1.3.2. 1623/09.- Certificat de compatibilitat urbanística. Sol·licitant: Würth España, S.A. Activitat de venda i distribució de material de ferreteria, maquinaria i elements auxiliars per a la indústria, a l’avinguda Dret de Reunió, núm. 47.

Exp. 4.1.3.2. 1741/09.- Certificat de compatibilitat urbanística. Sol·licitant: Practica Shopping, S.L. Activitat de venda al detall de mobles per a la llar, a l’avinguda dels Esports núm. 13.

Exp. 4.1.3.2. 2242/09.- Certificat de compatibilitat urbanística. Sol·licitant: Hornos y Pastelerias Andrés Segura, S.L. Activitat de forn, pastisseria i bolleria al carrer Independència núm. 6-baix.

Exp. 4.4.3.0. 926/09.- Orde d’execució. Caiguda d’enderrocs immoble carrer Hort dels Frares, nº 40. Responsable: Alcireña de Gestión S.L.

Exp. 4.4.3.0. 2234/09.- Orde d’execució. Caiguda d’enderrocs immoble Carrer Sant Antoni, nº 2. Responsable: Ramón Vidal García.

Exp. 4.6.0.0. 2327/07.- ATLINE 2002/343/46 polígon A i B. Sol·licitant: Conselleria Infraestructures.

Exp. 3.2.3.0. 1600/09.- Dació compte del Decret núm 28, de data 18 de març de 2009, sobre l’adjudicació definitiva de l’obra “consolidació de fàbriques als murs i contraforts al Monestir de la Murta (fase II)”.

Exp. 2.7.1.0. 518/09.- Aprovació de la sèptima certificació del programa d’actuació integrada de la unitat d’execució “A”, presentada per l’Agent Urbanitzador “Desarrollo Urbanístico Mare Nostrum, SLU”.

Despatx extraordinari.

Precs i preguntes.

L’alcaldessa

CORREOS DE NUESTROS USUARIOS. ¿DEBERÍAN LAS EMPRESAS ALZIREÑAS CONTRATAR, EN SU MAYORÍA, A GENTE DE ALZIRA?

CORREOS DE NUESTROS USUARIOS. ¿DEBERÍAN LAS EMPRESAS ALZIREÑAS CONTRATAR, EN SU MAYORÍA, A GENTE DE ALZIRA?

Luis Suñer fue un ejemplo de empresario ejemplar que contó siempre, en primer lugar, con la gente de Alzira

 

Me gustaría proponer a los lectores de esta página una pregunta, al igual que en su día se hizo respecto a "lo de comprar artículos de España" preguntado si debían comprar en Alzira. La cuestión es: ¿deberían los empresarios de Alzira contratar, en su mayoría, a gente de Alzira?

Respecto a lo de comprar en Alzira si que pienso que deberíamos hacerlo en nuestra ciudad, pero, a veces, hay una realidad cruel marcada por la economía actual y las situaciones precarias que muchos atraviesan. Reconozco que, en una ocasión, no pude evitar comprar un “chollazo” (cazadora de piel por 10 €) en el Alcampo de Aldaya. ¿Cómo vamos a evitar los consumidores no comprar si hay ofertas de todo tipo en hipermercados de fuera de la Ribera?

Volviendo al tema que me ocupa, quiero decir que trabajé en una empresa alzireña, bastante importante,  en la que la mayoría de servicios y trabajos los realizaban empresas de fuera de Alzira; así como también la mayoría de trabajadores y directivos no eran de nuestra ciudad.

No creo que en su día el Sr. D. Luis Suñer, en paz descanse, hiciese lo mismo y los mejores cargos de Avidesa o los puestos de trabajo más normales los buscara en el quinto pino. ¿Cuantos empresarios o empresas tienen dedicadas calles o importantes avenidas en nuestra ciudad? Creo que ninguno, y ninguna tan bonita como la Avenida Luis Suñer, y eso que ahora algunas grandes empresas que nos rodean generan más puestos de trabajo y facturan cantidades mucho más elevadas.

En estos tiempos de crisis, este tema podría  animar a muchos parados hacer comentarios. No me enrollo más, un fuerte abrazo a todos.

Un lector en el paro

 

CENT ANYS D’HIMNE VALENCIÀ

CENT ANYS D’HIMNE VALENCIÀ

Breu història oficial del nostre Himne que enguany fa cent anys de vida

 

Article d’opinió de Jose Beteta i Martínez

“Primers anys de vida del Segle XX. València és el Cap i Casal d’un antic Regne, ara convertit en tres províncies les quals cada vegada més es donen l’esquena l’una a l’altra. És un bon moment per a realitzar una Exposició que ajude a cohesionar la regió i ser l’enveja del país”. Tal volta açò seria el que va pensar Tomàs Trénor, president de l’Ateneu Mercantil de València, quan va decidir posar en marxa l’Exposició Regional de 1909. Havia de ser una gran exposició, que exportara el nom de València i la seua regió a tot l’Estat i a la resta del món. Es necessitaven infraestructures, i allò va propiciar la creació d’un nou barri a la Ciutat de València, “Exposició”, situat passant la barrera històrica que havia suposat fins a l’època el riu Túria. Es necessitaven recolzaments institucionals, i fins i tot el Rei hi va donar suport a l’esdeveniment. Però allò que realment sempre ha perdurat i perdurarà al llarg de la història no és ni més ni menys que la música...

L’Exposició havia de tindre un himne, una composició musical que li atorgara prestigi i li donara eixe toc d’immortalitat que sols la música pot concedir. Llavors va ser on la figura de Josep Serrano, el mestre de Sueca, apareix en esta història. Serrano era, per aquell temps, el compositor valencià més important del panorama musical i un dels més importants a nivell estatal. Ningú millor que ell per a dur a terme aquella tasca. A l’Estat Espanyol les avantguardes musicals encara no tenien el pes que posseïen a altres zones del continent i el romanticisme encara era l’estil que impregnava les composicions de l’época. Un romanticisme que, quan a cada regió utilitzava les melodies populars d’aquelles terres, va passar a anomenar-se “nacionalisme” dins de la història de la música. A l’Estat Espanyol va sorgir un nacionalisme musical fonamentat en temàtiques castisses i melodies castellanes i andaluses, que tenia la seua màxima expressió en la sarsuela. No obstant això, a altres parts de l’Estat sorgiren altres intents de nacionalismes musicals i a la nostra terra en particular tinguérem un dels més prolífics. Compositors valencians com el Mestre Giner o Josep Serrano foren els màxims exponents d’esta corrent musical autòctona i l’Himne de l’Exposició podem dir que és la peça que més rellevància ha tingut al llarg de la història, per la seua bellesa musical i, com no, perquè a hores d’ara és l’Himne Oficial de la nostra terra.

L’Himne de l’Exposició no havia de ser una peça musical concebuda per a ser interpretada sols amb instruments musicals, sinó que havia de ser també cantada pel Poble i, per tant, va ser encomanada la tasca de crear-hi una lletra acord amb la importància de l’esdeveniment a un dels poetes més significatius de l’època de la Renaixença: Teodor Llorente. No obstant això, Llorente no va poder acomplir el seu encàrrec per diversos motius, com el fet de viure ell a València i Serrano a Madrid i, entre d’altres obstacles més, la poca experiència del poeta per a escriure a “monstruo”. El “monstruo” era una tècnica utilitzada pels compositors per a donar les pautes als poetes per poder posar-li lletra a les seues composicions. El músic escrivia qualsevol frase amb o sense sentit, a on allò important era el nombre de síl.labes i l’accentuació de les mateixes, i el poeta escrivia els seus versos tenint en compte eixes pautes. Per exemple, el compositor escriuria “Jo tínc una casa bláva” i el poeta, basant-se en el nombre de síl.labes i la seua accentuació, podria inventar-se alguna cosa pareguda a “Estíc molt enamoráda”. Calia buscar, llavors, una altra persona per a eixe important encàrrec i que estiguera acostumada a eixa tècnica del “monstruo”. L’elegit va ser el poeta valencianista Maximilià Thous (aquell que anys després seria firmant de les Normes de Castelló) que ja havia treballat eixa mateixa tècnica amb Serrano i que, a més a més, residia a Madrid. El resultat va ser una lletra composada en castellà, amb la referència a Espanya al primer vers, i amb un aire un tant folklòric però que intentava fer una descripció de les terres valencianes, ja que de seguida advertiren Serrano i Thous que la seua obra anava a esdevindre un cant del i per al Poble Valencià, més enllà de la tasca original que els va ser encomanada. Estes circumstàncies van fer que la lletra fóra criticada pels blasquistes i pels primers nacionalistes valencians. De fet, resulta un tant incomprensible que un poeta amb inquietuds valencianistes fóra el responsable d’aquella lletra i, a dia de hui, encara hi ha qui critica a Thous per tot açò, segurament sense saber el context en el qual se succeïren els fets. Tot té la seua explicació. La lletra va ser composada en castellà, segurament, pel context en el que se situaven els autors: el poc de temps del qual disposaven, el “monstruo”, la projecció de l’Exposició a nivell estatal i, com no, la castellanització pròpia de l’època. La referència a Espanya al primer vers va ser imperatiu del propi Serrano, que anys després va reconéixer en una entrevista al diari La Voz Valenciana haver donat instruccions a Thous per a introduir la paraula “Espanya” al primer vers ja que era l’únic que demanava als seus col.laboradors quan li encomanaven la composició d’un himne, i així ho havia fet amb Valencia Canta i La canción del soldado. Finalment, l’ambient folklòric que impregnava la lletra de Thous no era sinó el resultat d’haver basat la seua composició en versos de Teodor Llorente, el qual admirava. Segurament, Thous va pensar que havia de respectar l’estil de Llorente, al ser ell inicialment l’encarregat de posar-li lletra a les notes de Serrano.

L’obra resultant va ser estrenada durant la celebració de l’Exposició Regional amb la presència del rei Alfons XIII que va quedar meravellat per aquelles notes musicals i va demanar la repetició de la mateixa. Prompte aquell himne va assolir fama entre la població i anys després, en 1925, va ser declarat Himne Regional Valencià pels ajuntament de Castelló de la Plana, València i Alacant. Algunes de les queixes vessades sobre l’Himne van ser les referides a la llengua de la seua composició, fins el punt que el propi Teodor Llorente va recomanar en un article d’opinió que es traduïren els versos al valencià. Va ser el mateix Maximilià Thous qui va fer cas de les exigències de bona part de la societat valenciana i va redactar la lletra en la nostra llengua tal qual la coneguem avui en dia. El ja declarat Himne Regional va viure la monarquia d’Alfons XIII, la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la dictadura franquista (una època en la que el valencià no gaudia precisament de la protecció del Règim i els valencianistes havien de conformar-se en cantar la lletra en la nostra llengua i no en castellà com a únic mode de “protesta”), la Transició a la democràcia i finalment, en 1984, va ser declarat Himne Oficial de la Comunitat Valenciana per la Generalitat Valenciana per mitjà de la coneguda Llei de Símbols.

Fins ací la història oficial del nostre Himne que enguany fa cent anys de vida. No obstant això, hi ha més que contar i, al meu parer, encara queda el més important d’estos paràgrafs. Com ja s’ha apuntat, l’Himne va rebre crítiques des de diversos sectors, no sols per la lletra sinó també per la música, que alguns compositors consideraven ancorada en el passat i molt conservadora en uns anys on les avantguardes començaven a fer-se un lloc en el panorama musical. Tanmateix, el que realment ha sigut objecte de les majors crítiques ha sigut la seua lletra i, en conseqüència, no tardaren en aparéixer altres composicions que intentaven ocupar el lloc de les melodies de Serrano com a Himne dels valencians. Així sorgiren, per exemple, el Cant de Redempció (o de Lluita), de Maximilià Thous Llorenç (fill del col.laborador de Serrano) que animava als valencians a unir-se contra els “lladres, botxins i tirans” o, ja a la Transició, la Muixeranga d’Algemesí que va suposar l’intent de recuperar una melodia tradicional valenciana com a himne valencià. També altres simplement es dedicaren a canviar el vers inicial, ofrenant-li les glòries al Regne en lloc de fer-ho a Espanya.

Els alzirenys cobrem certa importància en la història del nostre Himne en el moment en que el 1955 la Junta Local Fallera de la nostra ciutat publica un tríptic anomenat Alcira canta on apareixen dues versions de la lletra de l’Himne. Una d’elles, l’oficial, en castellà i amb el títol “Himno Regional”. L’altra, en valencià, amb el títol “Himne Valencià” i amb una lletra alternativa que, com a únic canvi i avançant-se als seus temps, reconeixia el caràcter de nacionalitat que a hores d’ara ens atorga el nostre Estatut d’Autonomia i, al mateix temps, eliminava la referència a Espanya al primer vers canviant-la per “Tots baix els plecs de la nostra Senyera”. A l’època de la Transició, esta lletra alternativa era repartida en forma de pamflets volants pels carrers dels pobles i ciutats de la nostra terra, i diversos partits, associacions culturals, i ciutadans d’a peu la feren seua. Sobre l’origen d’estos versos publicats a Alzira s’ha dit molt, com per exemple que són els originals que va escriure Maximilià Thous, que són una adaptació posterior seua, inclús algú ha apuntat que podria ser obra del mateix Enric Valor. Tanmateix, el que pareix més raonable és pensar que es tracta de l’obra “innocent” d’algun membre de Junta Local que, allà pel 1955, va aconseguir burlar la censura franquista publicant una lletra que no parlava d’Espanya sinó de la nostra Senyera.

Com a alzirenys, hem de ser conscients de la importància que tenim en la història del nostre Himne cent anys després de la seua composició i, en un acte d’afirmació localista, estimar i donar a conéixer la lletra publicada a la nostra ciutat per a que la gent, lliurement, puga triar amb quins versos es troba més còmode, ofrenant noves glòries a Espanya o, per contra, restant orgullosos tots baix els plecs de la nostra Senyera.

Jose Beteta i Martínez

EL PASO DEL DEVALLAMENT DE LA CREU YA SE HA TRASLADADO A LA PARROQUIA DE LA ENCARNACIÓN DE ALZIRA

EL PASO DEL DEVALLAMENT DE LA CREU YA SE HA TRASLADADO A LA PARROQUIA DE LA ENCARNACIÓN DE ALZIRA

El grupo escultórico es transportado por un nuevo soporte que está preparado para ser llevado hasta  por 75 cofrades

 

Un total de 65 costaleros cargaron el Paso del Devallament de la Creu el pasado jueves en el traslado hasta la parroquia de La Encarnación, donde se va a celebrar el novenario tradicional.

La noticia resalta porque el grupo escultórico es transportado por un nuevo soporte que está preparado para ser llevado hasta  por 75 cofrades, como será posible y realidad el  viernes de Dolores en el "Encuentro" en la plaza Mayor con el paso de la Virgen de los Dolores, conocido por el día de les "Miradetes".

Este gran soporte ha sido construido por los cofrades José Benedito y Antonio Micó, sobre un proyecto de Bernardo Cano. El conjunto  de las cinco barras pesan 400 kilos y miden siete metros por barra. Una vez todo instalado, paso, baterías y flores, el peso total alcanzará unos 1.400 kilos.

Alfonso Rovira

SE REPRESENTA EN ALZIRA LA OBRA TEATRAL “LA VIUDA VALENCIANA” DE LOPE DE VEGA

SE REPRESENTA EN ALZIRA LA OBRA TEATRAL “LA VIUDA VALENCIANA” DE LOPE DE VEGA

Viernes, 27 de marzo de 2009, a las 20:30 horas, en el Gran Teatro

 

Datos

Viernes, 27 de marzo de 2009, a las 20:30 horas, en el Gran Teatro de Alzira.

Con este montaje se conmemora el Día Mundial del Teatro.

Tipo de espectáculo: teatro clásico para jóvenes y adultos.

Comedia de 2 horas de duración, con descanso. Espectáculo en castellano.

Precio de las entradas: 8 y 6 euros. Reducida, 5 y 4 euros.

 

Ficha técnica de la obra

Autor: Lope de Vega.

Producción: Teatres de la Generalitat Valenciana.

Dirección escénica: Vicente Genovés.

Adaptación y dramaturgia: Antonio Tordera Sáez.

Reparto: Alicia Ramírez, Cesca Salazar, Paco Alegre, Pepe Miravete, Jaime Linares, José Montesinos, Paco Gisbert, Juanjo Prats, Panchi Vivó, Francisco Guinot, Manuel Puchades y Reyes Ruiz.


Sinopsis

La viuda valenciana o el arte de nadar y guardar la ropa es una divertida comedia ambientada en la Valencia que Lope de Vega conoció en la mascarada, celebrada cuando vino para su boda Felipe III a Valencia. Lope participó en este carnaval y, según cuentan las crónicas: “cabalgó a la jineta, con petrel de cascabeles, y colgando al cuello y de los brazos y de la silla muchos conejos, perdices, gallinas y otros volátiles” representando a Don Carnal, mientras otra máscara iba “cargada de abadejos, sardinas y otros pescados” anunciando la Cuaresma.  Este espíritu festivo está patente en toda la obra junto con una inteligente intriga urdida por el genio de Lope de Vega.