Article d’opinió de Xàrquia: alternatives - Ecologistes en acció
Fou com conseqüència de l'incendi que en juliol de 1983 arrasà La Murta, que l'opinió pública començà a prestar atenció a les propostes ecologistes. A més de repoblació forestal a càrrec dels pressupostos públics, com que el foc sobrepassà els termes municipals, reclamàvem una protecció del conjunt de la Serra i, vist el fracàs de les autoritats en l'extinció, participació ciutadana per elaborar programes de prevenció i extinció.
Per protegir la Serra proposàrem la declaració de parc natural i apuntàvem que per evitar conflictes amb els propietaris, calia incorporar les finques al patrimoni públic.
Han passat vint i cinc anys i malgrat que aleshores fórem etiquetats d'utòpics, l'esforç de mitja vida exercint la crítica, ingrata i constant, a les autoritats municipals, ha aconseguit resultats dels quals tots els alzirencs es beneficien i ben pocs son els agraïts que ens ho reconeixen. Han passat divuit anys de la compra de la Murta, quinze des de la redacció del vigent Pla Especial de Protecció de les Valls de la Murta i la Casella, quatre des de que la Generalitat declarara les finques municipals com a Paratge Natural Municipal i fins i tot la Unió Europea ha inclòs la Serra de Corbera a la xarxa Natura 2000, declarant-la Lloc d'Interès Comunitari, Zona d'Especial Protecció.
La societat civil a més d'impedir que des de l'ajuntament es propiciaren agressions majors a la Serra, s'ha dotat del VACIF que amb els seus actes l'ha fet mereixedora de la major consideració. No seria lo més natural que el govern municipal, aprofitara els coneixements de les persones que durant dècades han defès la Serra, arriscant la vida per salvar-la del foc?
Els ciutadans que acumulen l'experiència d'anys, han oferit reiteradament la col·laboració. Les responsables del medi ambient, ni volent, poden prescindir de l'opinió i l'assessorament ciutadà. La Llei d'Espais Naturals Protegits obliga a escoltar el Consell de Participació del Paratge abans de decidir sobre qualsevol actuació.
La Regidora de Medi Ambient, al marge de la Llei, limita la participació a informar als Consells de les actuacions una vegada realitzades, menyspreant l'assessorament. Formalment els manté, però els redueix a una mera caricatura, privant-los de prendre part en el procés de presa de decisions.
Ara que adquireixen dret de vot els nascuts després de la compra de la Murta, no està de més imaginar quin seria l'estat actual de no haver exercit els ecologistes l'oposició frontal a l'ajuntament. Cal recordar que Paco Blasco l'hauria fraccionat i venut les millors parcel·les per a que "unos señores de Múrcia" construïren xalets i sols conservaríem el Monestir i les escarpades cresteries, com residuals no urbanitzables. Per cert, Consistori rere d'altre, les parcel·les encara segueixen igual perdudes que fa divuit anys.
La vegetació autòctona rebrotà després dels incendis i l'estat actual és molt bò exceptuant aquestes parcel·les que per haver sigut roturades, necessiten de repoblació. Des de la compra de La Murta la societat civil les ha repoblat amb voluntarisme, a pesar de l'ajuntament, que culpable de no assignar les partides pressupostàries per fer-ho seriosament, primer intentava impedir-les, passant després a organitzar-les. Quant s'aprovà el Pla Especial, s'assignaren partides per dur a cap la repoblació, marcant anys i xifres que han estat ignorades pels pressupostos municipals des d'aleshores. I darrerament ens sorprèn utilitzant el màrqueting empresarial per disfressar l'assignatura pendent.
L'ajuntament d'Alzira, com la resta dels que la conformen, Corbera, Llauri, Favara, Tavernes, Benifairó i Simat, aprovà sol·licitar a la Generalitat la Declaració de la totalitat de La Serra de Corbera com a Paratge Natural. En el mateix sentit ho feu el ple de Les Corts Valencianes. Tant els successius governs municipals com els de la Generalitat, de diferents tendències polítiques, incompliren els acords unànimes, oblidant-los com d'altres promeses preelectorals. Però forçats per la pressió de l'opinió pública, han anat assumint el més possibilista de les nostres reivindicacions i, malgrat fer-ho de mala gana, presumeixen sense ninguna vergonya de ser els paladins de la conservació. Mentrestant les competències continuen a les mans municipals i la Serra, tan en perill com una bossa de llepolies al pati de l'escola, a mercè de les decisions d'alcaldes permanentment sotmesos a les temptacions especulatives.
Les penúries pressupostàries d'enguany, per atendre despeses que tenien com a contrapartida ingressos per llicències d'obra, d'un govern municipal que ha inclòs en nòmina més regidors alliberats que recorda la democràcia, deurien ser suficients per comprendre l'ansietat de qui sentint l'amenaça de la suspensió de pagaments, s'agafa al primer clau roent que veu. Desesperada i irracionalment. Tant que calgué una mobilització ciutadana, com hom no en recorda d'altra, per fer-li desistir de la intenció. Com per a que ara isca dient que "la casella nunca ha estado en peligro", menuda barra no té. Repasse l'hemeroteca o pregunte-li-ho a Paco Roig.
La Vall de la Casella segueix estant en perill, com la de La Murta i, com no, la d'Aigües Vives. Tot és qüestió de quants diners hi haja per repartir. A ningú li deixen fer-se una casa al camp si no té 10.000 mt2, però si diposita 300.000 euros a compte de la llicència, no es preocupe que els edils treballaran per aplanar-li el camí. Mentre el criteri que regisca l'ajuntament siga que tot és possible en funció de la xifra, tots estarem en perill, tots podem veure com envia la policia a traure'ns de la nostra casa per regalar-la a l'especulador, tal i com li l'enviaren a Ripoll. Com no va a estar en perill la Serra o el terme?. És d'utòpics, ara, reclamar respecte a la propietat privada i dret a la inviolabilitat de la llar?.
Als efectes de la conservació de la Serra, les fites que separen els termes municipals no son més que un impediment burocràtic, ignorades per la fauna i la flora i no respectades pel foc, deurien de superar-se mitjançant el decret de creació per part de la Generalitat Valenciana del Paratge Natural de la Serra de les Agulles o de Corbera mitjançant el qual es retirarà als ajuntaments les competències de gestió que assumeix la Junta Rectora del Paratge, que es preocuparia únicament de la conservació i recuperació de la Serra.
Voro Pérez
